Aquest dimarts, i per quart any consecutiu, la sala d’actes del Casal Mas Guinardó quedava petita per acollir la taula rodona ‘Dona i esport’, l’acte central del mes ‘Dona i Martinenc’ que el club celebra cada març des de 2016.
Els nens i nenes, nois i noies, de la base del FC Martinenc, amb els seus entrenadors, així com una bona representació de pares, gent del Guinardó, directius i consellers i conselleres del districte, van poder escoltar (i reflexionar) a partir de les visions de quatre esportistes que, des de diferents pràctiques i perspectives, ajudaven a fer una aproximació a la situació actual de les dones al món de l’esport.
La Carme Nieto, barcelonina de 70 anys que va participar al primer partit femení de futbol amb ressò mediàtic (al Camp Nou el dia de Nadal de 1970), explicava diverses situacions que va haver de viure en un altre temps, situacions d’un masclisme molt arrelat en aquells moments i que Nieto mira ara amb una barreja d’optimisme -les coses han canviat, i molt- però també amb esperit crític -cal feina per fer i ser més constants en el seguiment als equips femenins de futbol-. Les anècdotes de Nieto ajudaven a il·lustrar la perspectiva històrica de la situació, i l’actual delegada institucional de l’Agrupació de Jugadores Veteranes del Barça encoratjava les nenes de la base a gaudir de la pràctica del futbol, alhora que s’hi comparava (“jo no en sabia ni la meitat del que segur sabeu vosaltres, i vaig jugar al Camp Nou!”).
La Mar Juárez, marxadora molletana de 25 anys que té com a horitzó els Jocs Olímpics de Tòquio de l’any vinent, posava un exemple clar de les diferències que encara hi ha entre categories: la distància per a la qual s’està preparant, els 50 km en ruta, encara no és olímpica en modalitat femenina -està previst que s’aprovi en breu-, quan fa anys que sí ho és en categoria masculina. Les ajudes són benvingudes, són correctes, però Juárez destacava les diferències arrelades en el tracte entre homes i dones en la mateixa situació, l’elit esportiva. L’atleta de l’Avinent Manresa també posava en valor la situació dels qui practiquen esports amb menys ressò mediàtic, que afronten un doble repte: que es parli més d’atletisme (en un panorama informatiu molt dominat pel futbol) i que, alhora, hi hagi interès en les competicions femenines.
La Gemma Solé, barcelonina que destaca al món de l’hoquei patins, com a jugadora del Cerdanyola i com a entrenadora a l’Hoquei Claret, posava diversos exemples de diferències clares a l’esport de l’estic i els patins: la majoria de noies de la màxima categoria no cobren per jugar, fan grans sacrificis (com entrenar en horaris que dificulten la conciliació amb la vida estudiantil, professional i personal) i han d’afrontar una escassa difusió informativa. Fins i tot es viuen casos un punt contradictoris, com que s’organitzin les Copes conjuntament (masculina i femenina en una mateixa seu, els mateixos dies), però que els partits de noies es juguin en horaris poc atractius, com disputar uns quarts de final un dijous a les 15h. El component passional i la necessitat que hi hagi més dones entrenadores -com la Gemma- era una de les reivindicacions de la jugadora, que va respondre diverses preguntes fetes per jugadores de la base del Martinenc HQ.
Abans del torn de consultes, per a les qüestions que tenien les esportistes del club, també es coneixia la visió de la Cristina Lage, que practica esport habitualment a les instal·lacions del club, en col·laboració amb el Centre Arep, entitat sense ànim de lucre que enguany celebra 40 anys i que va néixer per cobrir la necessitat d’atenció a persones amb problemes de salut mental, la seva integració en la societat i en el sistema productiu i la lluita contra els tòpics i els perjudicis. Lage transmetia als assistents la seva passió per l’esport -especialment, per a les modalitats d’alt ritme- i com practicar-lo ajuda a estar en pau amb un mateix.
Aquesta quarta taula rodona ‘Dona i Esport’ incloia una novetat: la posada en marxa del premi ‘Dona i Martinenc’, que cada any reconeixerà una tasca relacionada amb el club que ha contribuït a consolidar i impulsar el paper femení al món de l’esport. Les directives del club, Carme Beltran, Marta Borràs i Elisabet Ferré, pujaven a entregar aquest reconeixement a les jugadores del benjamí i l’aleví de futbol que a principis de mes van participar al torneig benèfic destinat a ajudar el Santos FC de Burkina Faso, es van trobar competint amb nenes de més edat, i van encaixar la derrota amb esportivitat i els aspectes positius que l’esport ha de transmetre en els nostres nens i nenes. Són la Joana Tejada, la Berta Cortada, la Mireia Buisan, la Daniella Hernando, la Bruna Roselló, l’Edlawit ‘Dela’ Rins i l’Andrea McGarry.
Amb les fotos finals concloia una nova i exitosa taula rodona que ajudava a tots plegats, assistents però també ponents, a posar-nos en la situació que ens trobem i aspirar a trobar camins per millorar i seguir creixent, en pràctica, ressò i reconeixement.
Voleu saber més sobre aquest acte?
Betevé cobria un any més la taula rodona:
Galeria de fotos de la taula rodona (autoria Dani Falcón), al nostre Facebook, en aquest enllaç
Som Martinenc!
