Fa tot just un mes, a principis de gener, dos tècnics de la base del Futbol Club Martinenc, Víctor Rodríguez i Miquel Serra, van viatjar a Burkina Faso per donar continuïtat al projecte que van iniciar fa més d’un any: una col·laboració, en forma de recerca de recursos materials i econòmics, entre el Martinenc i el Santos FC d’Ouagadougou, la capital del país, per reforçar el futbol base de l’entitat i propiciar el retorn dels equips femenins a l’entitat africana, que compta llavors amb tan sols dues nenes que s’hi entrenen, sense poder jugar. La jornada #BurkinaMartinenc del març de 2019 va ser un èxit, amb molt de material esportiu recollit gràcies a la col·laboració i la generositat de molts jugadors i jugadores del Club, futbolistes i tècnics d’altres entitats, entrenadors i entrenadores, voluntaris i voluntàries i fins i tot pares i mares de joves esportistes del Martinenc.
Deu mesos després, i ara al país africà, Víctor Rodríguez i Miquel Serra viuen el viatge amb els ulls ben oberts, i retornen a Barcelona amb un somriure i amb molt de material que fa de testimoni dels dies burkinesos. Ells mateixos expliquen el viatge per al web del club.
Diari de viatge
Relat i fotografies de Víctor Rodríguez i Miquel Serra
Els precedents (març 2019)
Abans de realitzar el viatge a Burkina Faso, vam organitzar un esdeveniment al FC Martinenc per recaptar fons per enviar material esportiu a l’equip femení del Santos FC, atès que per falta de recursos materials va desaparèixer fa uns anys. Es va organitzar un Torneig de futbol-7, femení i masculí, amb la presència de 24 equips alevins (16 masculins i 8 femenins). Un cop vam aconseguir el material esportiu, el vam enviar a Burkina Faso, al Santos FC.
El projecte tenia un objectiu principal:
- Agermanar el FC Martinenc i el Santos FC
A través d’aquest agermanament es pretén aconseguir:
- Recuperar l’equip (o els equips, en un futur) femení al Santos FC
- Millorar el futbol base del Santos FC
Dia 0: arribada a Ouagadougou
L’avió sortia de Barcelona el 7 de gener a la tarda. Fèiem escala a Casablanca (Marroc). Vam arribar a la capital de Burkina Faso, Ouagadougou, a les 2 de la matinada.
Al baixar de l’avió i passar tots els controls, vam dirigir-nos a la zona de recollida d’equipatges, on per sorpresa nostra ens estaven esperant el Salif (representant de l’Asociación Burkineses de Barcelona), el Zulu (secretari general del Santos FC), el Sakandé (president del Santos FC) i un adjunt del club.
Per sortir de l’aeroport, vam haver de passar les maletes pel control de seguretat, en el qual ens van fer obrir-les. Ens van dir que les pilotes del Torneig d’Històrics no podien passar… Per sort, entre el Zulu i el Salif van parlar amb el responsable del control de seguretat i li van explicar que el material que portàvem era per ajudar el Santos FC. A l’assabentar-se que es tractava del club de la capital ens va deixar passar sense cap problema.
Al sortir de l’aeroport, ens van portar en cotxe a l’Hotel du Maire. De camí, ens van ensenyar on quedava el club, atès que es trobava a dos minuts del nostre allotjament.
Dia 1: posada en comú amb els tècnics
Vam esmorzar al centre de la ciutat amb en Salif, el Zulu i el Sakandé. Tot seguit vam visitar les instal·lacions esportives del Santos FC. Vam fer un recorregut en què ens van explicar la història del club.
A les 10h ens vam reunir amb tots els entrenadors del club. Volíem conèixer la seva realitat, el seu punt de vista sobre la situació del club i les necessitats més immediates que tenien com a entrenadors. Teníem clar que per poder fer un diagnòstic complet de la situació del Santos FC necessitàvem sentir la veu de tots els membres del club.
Van sorgir diferents problemàtiques:
- Falta de material tècnic (cons, pitralls, piques, pilotes, etc.)
- Falta de material per a preparació física (escales de coordinació, pilotes medicinals, TRX, pilotes de propiocepció, etc.)
- Falta de coneixements (pissarres, recursos i eines per poder millorar com a entrenadors i, per tant, millorar la qualitat dels entrenaments)
- Falta de logística (un transport del club per poder desplaçar-se als camps més llunyans, atès que hi havia vegades que no es podien ni presentar als partits)
Al final de la reunió, donada la seva insistència a aprendre i formar-se com a entrenadors, vàrem explicar com podien dissenyar una sessió d’entrenament i quins aspectes havien de tenir en compte per fer les tasques més dinàmiques per als jugadors.
A continuació vam traslladar tot el material esportiu, enviat prèviament a la nostra arribada, cap al Santos FC. Després va ser torn per al dinar, a un lloc típic de la capital amb menjar tradicional: una cuixa de pollastre amb molt d’arròs i salsa de cacauet.
A la tarda vam conèixer les noies del club, i vam poder tenir una xerrada amb l’entrenador de l’equip femení per saber, també, les necessitats immediates que tenien. L’entrenador va coincidir amb la resta de tècnics del club sobre les necessitats que patia; a més, va destacar les dificultats que té per dissenyar tasques amb els equips femenins, donat que té nenes de diferents edats (de 9 a 18 anys). Explicava que és imprescindible estructurar el futbol base femení en dues categories per poder fer entrenaments més adients. Per això, era necessari que s’apuntessin més nenes al Santos FC. Després de parlar amb les noies, vam anar a veure un partit amistós del primer equip del Santos FC, que va guanyar (3-2).
Vam tancar el dia sopant a la part més “turística” d’Ouagadougou.
Dia 2: audiència reial
Un dels directius del Santos FC, familiar llunyà del rei, va aconseguir una audiència amb el Mogho Naba II, el rei (o cap suprem) dels mossis, l’ètnia majoritària de Burkina Faso (un 44% de la població el 2012), quelcom molt complicat d’aconseguir, i més, no sent un divendres (el dia oficial per a les audiències). La trobada amb el rei dels mossis era perquè donés la seva aprovació al projecte, ja que per a ells era molt important.
El rei és una persona molt respectada a Burkina Faso (per totes les ètnies, per totes les autoritats i per totes les religions). És per això que aconseguir la benedicció reial té un gran significat per als burkinesos.
Vam desplaçar-nos al palau reial amb una gran comitiva del Santos FC (dirigents i exdirigents del club). Un cop dins, ens vam descalçar i ens van fer seure en uns bancs per presentar-nos els portvaveus reials. Ja a la sala reial ens vam anar presentant grup per grup (primer els de l’Asociación Burkineses de Barcelona, després nosaltres com a FC Martinenc i finalment els dirigents del Santos FC).
Un cop li van explicar en què consistia el projecte, li vam fer entrega d’una samarreta oficial del Martinenc amb el seu nom estampat al dorsal (Sa Magestat Mogho Naba Baongo) i d’una pilota del Torneig d’Històrics 2019. Entregats els obsequis, van començar a parlar en mòoré (l’idioma mossi), i ens van demanar que tiréssim la pilota al rei. El Victor es va aixecar per tirar-li la pilota però, en veure que el rei no feia cap gest, i gairebé no el mirava, s’ho va repensar. Tota la gent present, rient, li deia que se la tirés sense por i, finalment, va fer-ho -el document en el vídeo així en deixa constància. Havent finalitzat l’audiència, vam preguntar al traductor perquè el rei no havia fet cap gest per rebre la pilota. Ens va explicar que el rei va ser porter de la Primera Divisió de Burkina Faso, i volia demostrar que encara disposava de bons reflexos.
Vam esmorzar amb gran part de la comitiva al centre de la ciutat, i tot seguit vam reunir-nos amb la junta directiva del Santos per poder tenir en compte el seu punt de vista. Ens van exposar la falta d’infrastructures:
- Falta d’infermeria
- Falta de vestidors masculins i femenins
- Falta d’un espai amb ombra perquè els entrenadors poguessin explicar les tasques als jugadors sense haver d’estar sota el sol
- Falta de gimnàs
- Falta de lavabos
Entre altres mancances que vam detectar. A més, van donar molta importància a què el projecte entre ambdós clubs fos independent a personificacions. És a dir, aconseguir una sinergia que mantingui la relació entre clubs al llarg del temps sense tenir en compte els dirigents de cada moment. Finalment, van destacar el gran compromís que tenen amb els equips femenins de futbol i amb la formació dels entrenadors, especificant el gran interès a accedir a una metodologia de club.
Després de dinar a l’hotel vam fer la cerimònia oficial d’entrega de material esportiu i de celebració del projecte comú. Hi va haver una gran assistència de públic, presència d’autoritats del món del futbol (el secretari de la Federació Burkinesa de Futbol, el president dels aficionats de la selecció de Burkina Faso i exjugadors de la mateixa selecció) i van venir dues televisions d’àmbit estatal (Burkina Info TV i Canal 3 Burkina).
Durant la celebració del projecte entre ambdós clubs, una cerimònia que va comptar amb música en directe i speakers, es van jugar diversos partits amistosos de les diferents categories del club:
- Infantils 3-0 Canon du Sud FC
- Cadets-Juvenils 2-1 Canon du Sud FC
- Femení 4-0 Oisillons FC
Entre partit i partit es va fer l’entrega del material esportiu i d’un trofeu commemoratiu del projecte. Vam poder saludar tots els jugadors i jugadores abans de cada duel i desitjar-los sort. A més, va coincidir que tots els nens i nenes del col·legi del costat van sortir de classe i es van ajuntar a la cerimònia, la qual cosa va provocar que s’animés encara més l’ambient.
Dia 3: visita federativa, conclusions i propers reptes
Assistim a la cerimònia tradicional “la falsa partida”, que se celebra cada divendres al matí, que està carregada de simbolisme i que implica que el Mogho Naba surti de palau per presentar-se davant els nobles i caps tradicionals mossi. Es tracta d’una recreació de la història de Burkina Faso.
Esmorzem al centre de la capital i visitem després la seu de la Federació Burkinesa de Futbol. Ens reunim amb el secretari general per exposar el projecte entre ambdós clubs i saber la situació general del futbol a Burkina Faso. Li fem entrega d’una samarreta oficial del Martinenc. També ens presenten el director tècnic de la selecció de Burkina Faso i exjugadors del combinat nacional que havien arribat al futbol europeu. Recorrem les instal·lacions federatives (gimnàs, camps de futbol, etc.).
Tot seguit ens porten a visitar el club de futbol referència de la capital, el Salitas FC -líder de la Primera Divisió a l’equador del campionat, a principis de febrer. Recorrem totes les seves instal·lacions (camps de futbol, infermeria, menjadors, residència, piscina, etc.) i acabem dinant al bar de l’antic Estadi Nacional de la selecció.
A la tarda fem una mica de turisme, ens ensenyen els llocs més emblemàtics de la ciutat, i per concloure la nostra estada acabem fent un feedback dels nostres dies burkinesos amb la junta directiva i acordem els compromisos que assolim cada una de les dues parts per poder seguir endavant amb el projecte. Aquests compromisos van ser:
Per part del Santos FC
- Estructurar les categories inferiors femenines (aconseguir un equip Aleví-Infantil i un altre Cadet-Juvenil)
- Promoure, a través de jornades de portes obertes, el futbol femení i aconseguir més jugadores
- Inscriure el primer equip femení a la competició nacional
- Retornar amb vídeos els avanços metodològics per rebre feedback
Per part del FC Martinenc
- Facilitar material tècnic i esportiu al Santos FC
- Facilitar l’accés del Santos FC a una metodologia adaptada a les seves necessitats
- Donar feedback sobre els avanços metodològics del Santos FC
Els últims moments a la ciutat els dediquem a presenciar l’entrenament del primer equip abans del partit del cap de setmana. Després, sopem al costat de l’aeroport amb gran part de la junta directiva, abans d’entrar a l’aeroport i acomiadar-nos fins a la propera.
Si bé, i com queda demostrat en aquest diari, vam recollir molts testimonis visuals del viatge en forma de fotos, també vam produir molts minuts de vídeo propi, que resumirem en la tercera i última entrada d’aquesta estada tan profitosa a Burkina Faso.
#SomMartinenc
