"M'estimo el Martinenc, m'ha donat tot el que soc ara" | FC Martinenc
skip to Main Content

Diumenge, 12 de setembre de 2010. Barcelona. 17h. Comença la temporada a la Primera Territorial, grup 2, amb un Equipo Ja-Martinenc. L’onze dels vermells: Yamandú, Benjamín, Addela, Miguel, Amat, Carlos, Sergi, Héctor, Nacho, Joel i Jacobo.

No és un onze més. És el primer partit oficial amb el Martinenc de Joel Martínez, fitxat aquell estiu de 2010 del Carmel.

Diumenge, 23 de maig de 2021. Mollerussa. 18.17h. Canvi a les files del Martinenc. Marxen del camp Éric Zárate i Rafel Roger. Entren en el seu lloc Gerard del Rio i Joel Martínez.

No és un canvi més. És història del Futbol Club Martinenc. Joel Martínez, el capità del primer equip masculí del Futbol Club Martinenc, arribava diumenge passat als 200 partits oficials de vermell.

Deu anys, vuit mesos i 11 dies després, Joel Martínez completava una xifra rodona amb el Club. El capità és ja un emblema del Martinenc, i aprofitant aquesta efemèride hem volgut repassar la seva trajectòria de vermell. Amb una entrevista amb Joel però també escoltant què pensen d’ell diverses figures que han viscut el seu pas pel Club durant aquests 200 partits.

Les fotografies són de Dani Falcon (FC Martinenc).

Uns 200 duels que es reparteixen així (amb la temporada actual pendent de tancar-se, lògicament):

Temporada Partits oficials Gols
2010/2011 35 16
2011/2012 33 6
2012/2013 31 11
2013/2014 31 4
2018/2019 32 5
2019/2020 24 6
2020/2021 14 6
TOTAL 200 54

Una trajectòria en dues etapes
Joel Martínez (Barcelona, 11 de juliol de 1989), natural del Carmel, començava a seva carrera futbolística a la base de la UA Horta. Del Feliu i Codina passava per la UDA Gramenet, on completava tota la seva etapa formativa. Quan arrenca al futbol amateur fitxa per l’Olesa.

L’equip aconsegueix en el primer any com a sènior de Joel l’ascens a Tercera (el 2009) i l’ara capità vermell debuta a la Tercera Divisió la temporada 2009/2010. S’estrena a Tercera l’últim cap de setmana d’agost de 2009, amb 20 anys, sent titular al camp del Cornellà (0-0). A mig curs canvia d’aires i acaba jugant amb els amics, al Carmel, a la Primera Regional, la mateixa categoria en què competia llavors el Martinenc. Tot i això, Joel no es va arribar a enfrontar mai al Martinenc.

Pocs mesos després, l’estiu de 2010, aterra al Martinenc. Un primer curs de somni, ja que culmina amb l’ascens a Pineda de Mar, el 2011. Amb el canvi de categories (s’implantava el sistema de divisions catalanes actuals) els vermells, com a campions, ascendien de Regional a la nova Primera Catalana, amb García Escribano d’entrenador.

La primera etapa al Martinenc és de quatre temporades, del 2010 al 2014. S’inicia amb un curs que acaba amb l’ascens a Primera Catalana i es tanca amb un altre ascens, el somiat salt a Tercera del maig de 2014, el primer ascens a la categoria que el Club vivia al segle XXI.

Marxa del Guinardó per jugar al Santboià, a Primera Catalana. Juga al conjunt vermell durant un curs i mig. A la meitat del curs 2015/2016 fitxa per la Montañesa, amb qui també juga durant un any i mig, fins l’estiu de 2017.

El curs 2017/2018 passava per tres equips diferents. Signa inicialment pel Vilassar de Mar. Al novembre arriba una bona oferta del Tortosa, amb molt bones condicions, i compartint desplaçaments amb altres futbolistes de l’àrea de Barcelona. Accepta la proposta ebrenca, però un canvi d’entrenador al club tortosí, a l’inici de 2018, fa canviar les condicions i Joel tancava una aventura de pocs mesos. Rep la trucada llavors de Toni Carrillo, entrenador del Cerdanyola, i acabava la temporada a Tercera, amb el conjunt vallesà.

L’estiu del 2018, amb el Martinenc ascendit de nou a Tercera, Joel retorna al Guinardó, d’on ja no s’ha mogut aquests últims tres cursos.

Seiem amb Joel a la graderia del Municipal del Guinardó, just on se solen posar els jugadors no convocats els dies de partit, davant de la terrassa del bar, sobre la pedra. Falta una estona per a l’entrenament i mentre parlem sentim de fons l’activitat del futbol base, que no és poca: entrenaments i un partit s’alternen al camp. Joel hi arriba relaxat.

Què et va fer decidir per fitxar pel Martinenc, el 2010?
Qui em contacta per venir al Martinenc és el Xavi Morón, que havia fitxat per jugar a l’equip aquell curs [Morón és l’actual director esportiu de futbol de Club]. Ens coneixíem de l’etapa a l’Olesa i suposo que ell havia donat informes meus al Manolo Murciano o al Fido i em vaig decidir per la proposta del Martinenc. Vivia al Carmel, era una proposta de prop de casa, amb una aposta interessant per pujar de categoria, un bon equip, un bon club. Va ser un molt bon any, 16 gols a la lliga, ascens a Primera Catalana. Va ser molt bonic, vam fer molta pinya amb els companys, al partit decisiu a Pineda vam llogar uns apartaments aquell cap de setmana tota la plantilla, amb les parelles. Hi havia molt bon rollo en aquell vestidor.

Què recordes d’aquell vestidor?
Tot són bons records, la competència era molt sana, érem companys i amics, i això és molt important a l’hora d’encarar una temporada i assolir els objectius. El recordo com un any molt bo per iniciar l’etapa al Martinenc. Hi havia el Xavi Morón, també el Jonathan Medina, amb qui també havia coincidit a Olesa, amb el Sergi González vaig fer molta amistat…

Mantens contacte encara amb companys d’aquell equip?
Amb el Miguel León sí que ens anem veient, treballem per la zona de Castelldefels i molts cops ens creuem i parlem una estona.

Sobre Joel | Parla Diego Suárez, exjugador del Martinenc
“El 2010, quan arribo al Martinenc, amb el Sergio Alburquerque, el Joel ja hi era. Ens van acollir molt bé al grup. Onze anys enrere, el Joel era un noi casat, no excessivament expressiu. Vam estar junts al vestidor molts anys. A part de ser un dels bons amics que m’enduc del futbol, en un vestidor és un jugador que fa molta pinya, sempre de broma. Dels que sumen en un vestidor i que són necessaris en tot equip.”

“Al terreny de joc és tècnicament molt bo. Ha jugat d’extrem, de nou, ara de golejador, el que mai va fer! És broma! Ara que me n’he anat xuta les faltes, els penals, els anota… m’alegro molt per ell, perquè ho mereix. A vegades les coses passen, a vegades no, i ell és optimista. Té a més aquell olfacte de gol intacte. Et felicito, Jowi, espero que siguin molts més, m’alegro de ser el teu amic tants anys després!”

I del debut al camp de l’Equipo Ja, què recordes?
Un partit molt estrany, tots sabem que és un equip molt complicat, en un camp, el de la Ibèria, que era de terra, un partit difícil per debutar, jo i per començar la lliga. Empat a un, en aquell camp van guanyar poquíssims equips, pocs hi van puntuar, fins i tot el Vilassar perd el dia en què es juga l’ascens i per això en part ascendim nosaltres. Vam sumar un punt en un camp difícil.

Aquell Joel Martínez de 21 anys com era de diferent al Joel Martínez d’ara?
Sobretot físicament, evidentment els anys passen, no és el mateix els vint que els trenta, però també la veterania d’haver jugat tants partits et pesa en algunes accions, en què prioritzes ser més llest, la col·locació, i això potser iguala a la balança amb aquelles coses en què el 2010 potser era millor. Però crec que la meva manera de jugar és més o menys la mateixa.

Sobre Joel | Parla José Antonio García Escribano, entrenador del Martinenc el 2010/2011
“Era un noi jove, però que ja tenia recorregut al món del futbol. Sabia escoltar, gaudia jugant a futbol, es notava que li agradava. Al vestidor sempre estava disposat a sumar. Era estimat i respectat per tots, per la seva joventut. Alguns cops berenàvem amb productes que portava de la panificadora on treballava.”

“Al camp era, i és, un atacant molt complet, des del meu punt de vista. Treballador, al servei de les necessitats de l’equip, és resistent, amb capacitat d’associar-se marca gols. Qualsevol entrenador el voldria tenir al camp, dins i fora. Un dels seus defectes? No era egoïsta; si hagués marcat una xifra més cridanera de gols probablement l’hauríem vist en categories superiors. Ho mereixia. Va ser un encant tenir-lo, mai va causar cap problema”

Ara tu ets el capità del Martinenc, el 2010 ho era l’Aitor Caballero, què recordes d’ell?
Un nano molt especial, en el sentit que era tímid, però molt bona gent. Bon capità, sempre que sorgia qualsevol problema ell estava allà per resoldre’l. Molt content d’haver-lo tingut com a capità.

Sobre Joel | Parla Aitor Caballero, capità del Martinenc el 2010
“Onze anys ja de l’arribada del Joel, com passa el temps! Me n’alegro molt per ell, li envio l’enhorabona per complir els 200 partits, m’alegro que se’n recordi de mi, en tinc també molt bon record. En aquella època l’equip tenia alguna carència de cara a gol, buscaven reforçar la part ofensiva, i ell va arribar per donar un cop de mà. El recordo com un jugador jove, amb ganes de minuts, que no va trigar a tenir minuts i a ser important a l’equip. Ja es veia que no era un jugador més.”

“El recordo com un company proper, bromista, treballador, dels que fan grup, vaja, que quan no hi són se’ls troba a faltar. Dels partits que vaig jugar amb ell el recordo com un futbolista amb caràcter, dels que anima i esbronca quan toca, potent, combatiu amb el rival, amb bon xut i olfacte de gol, sempre amb la porteria en ment. Me n’alegro per ell i pel Club, pel fet que algú com en Joel compleixi 200 partits. El torno a felicitar i li envio una abraçada, tant de bo continuï sumant partits amb el Martinenc”

Ascens el 2011 a Primera Catalana i tres anys després, ascens a Tercera. El 2014 el Martinenc és equip de Tercera per primer cop aquest segle.
Aquell any [la temporada 2013/2014] futbolísticament no va ser gaire bo, perquè el Manel Moya, l’entrenador, no comptava gaire amb mi. Sí que jugava segones parts, algunes titularitats, però no tenia la incidència que tenia amb anteriors tècnics, en què gairebé sempre era titular. Moya no va comptar tant amb mi. Amb els companys, amb el grup, va ser un any molt bo, tinc vertaders amics d’aquella temporada. Futbolísticament, no jugar tant, no sumar minuts al camp, fa que no pugui assenyalar-lo com un dels meus millors anys, tot i haver assolit, en l’aspecte col·lectiu, pujar a Tercera. Feia molts anys que s’intentava l’ascens i llavors es va aconseguir.

Sobre Joel | Parla Dani Acosta, exjugador del Martinenc
“El felicito, no és fàcil arribar a 200 partits amb un club, és una gran fita, tant per a ell com per al Club. Mantenim molt bona relació amb el Joel, és un gran amic. Quan ens vam conéixer em va sorprendre molt, és un jugador diferencial dins el joc, amb unes característiques especials. Un futbolista de carrer que continua fent al camp el que molts fèiem al carrer quan érem petits. El que feia als entrenaments ho feia també als partits. Un jugador que m’agradaria tenir en qualsevol equip.”

“L’any de l’ascens a Tercera [2013/2014] va ser una peça important. Molts cops no era titular, molts no ho enteníem, però quan sortia al camp ens donava aquell plus diferencial contra altres equips. Sabíem que si el partit es complicava podria sortir ell a marcar diferències i resoldre el partit. Ens va donar moltíssim, va ser un jugador molt important sense ser titular, diu molt de les seves característiques.”

“Com a persona és un 10. Dins del grup suma moltíssim, mai té una mala cara, un mal gest, per als companys. Sempre intenta ser positiu. Les bones persones com ell sempre aporten coses bones, i així ha sigut. Fa molts anys que juga i dubto que trobem algun company que tingui males paraules per a ell. Me n’alegro moltíssim, li desitjo molts èxits en el que queda de carrera esportiva i que celebrem aviat moltes coses pendents.”

I és aquest el motiu de la teva marxa el 2014?
Sí, el míster em volia renovar, volia que continués, però jo volia tenir més participació amb l’equip, per això decideixo marxar a Sant Boi. Era un projecte il·lusionant, tenien l’objectiu de retornar a Tercera, hi havia moltes baixes, només continuaven tres futbolistes, s’havia fet una aposta ambiciosa, anava a un club amb molt de pes al futbol català.

Sobre Joel | Parla Manel Moya, entrenador del Martinenc el 2013/2014
“Era un jugador molt integrat al Martinenc, molt implicat amb el Club, identificat. Al vestidor era un futbolista molt correcte, molt bromista, ajudava els joves. Un noi que no passava desaparcebut”

“Al camp no era un nou clàssic, per a mi era fals nou, jugava entre línies, molt regatejador, amb molt bona finalització. Físicament li faltava una mica de força però ho suplia sabent estar dins l’àrea, s’hi movia molt bé. Era un jugador molt complet com a fals davanter centre, sense ser ben bé un mitja punta clar”

En aquell moment, quan marxes el 2014, creies que el Martinenc era una etapa tancada?
No, no ho creia, perquè al Martinenc jo me l’estimo, és el club que m’ha donat tot el que soc ara. He estat en altres clubs, però de manera passatgera. Aquí he estat a casa, he tingut ofertes per anar a d’altres clubs, algunes de millors en l’aspecte econòmic, i no he volgut marxar. Aquí estava a gust, és un club important, centenari, on s’està molt bé. No tenia cap dubte, el 2014, que si m’hi volien de nou jo tornaria a ser al Martinenc.

Sobre Joel | Parla Àngel Alcolea, entrenador del Martinenc el 2012/2013
“Recordo que em va sorprendre per la seva versatilitat i potència en la conducció, de poder trencar línies. Va ser el millor jugador que vaig tenir a la plantilla, al primer mes ja vaig veure que seria un dels puntals de l’equip. Molt polivalent de mig del camp cap endavant, tant a bandes, com per dins, com fent de nou. Tenia molt bon regateig, i molt bona rematada. L’he volgut fitxar després en molts equips en què he estat i no ho he aconseguit!”

“Era un jugador molt respectuós, disciplinat i molt bon company, feia grup.”

Hi ha un parèntesi de la teva vida al Martinenc entre el 2014 i el 2018. Llavors, què et fa tornar?
Amb el Manolo Murciano sempre he tingut molt bona relació, i tot i no jugar al Martinenc manteníem el contacte. El 2018 dubtava, si continuar a Cerdanyola o no, aquí em van fer una petita “empenta”, que si volia tornar es comptava amb mi. I vaig decidir tornar al Martinenc, i a Tercera, on havia deixat el club el 2014 i on no havia pogut jugar encara de vermell.

Sobre Joel | Parla Miguel López, entrenador del Martinenc el 2018/2019
“Significava que tornés al Club un jugador que ja hi havia estat; tenia una fidelitat molt gran cap al Club. Va ser un jugador amb un gran pes específic dins l’equip, que a més ens aportava experiència en el terreny esportiu i implicació cap al Martinenc”

“Era un jugador amb galons, la seva aportació es va notar molt. S’identificava amb el Club i amb la idea futbolística que teníem”

Tornes el 2018 per debutar a Tercera amb el Martinenc, categoria que ja havies tastat amb Olesa, Vilassar de Mar, Montañesa i Cerdanyola. Et treus una mica aquest deute, però vius, viviu, un any a Tercera molt complicat.
Sí, va ser molt dur. I això que no vam fer un mal inici, amb l’empat al Nou Sardenya, a casa contra el Castelldefels… no vam començar malament. Però al final, les dinàmiques són com són, vam caure en un pou del qual ja no vam sortir. El tècnic, Miguel López, va dimitir, entrenador nou, marxaven i venien jugadors… i el dia de l’Hospitalet va ser molt dur per a tot l’equip, tot ens va anar en contra: camp difícil, equip de categoria superior, amb deu des dels primers minuts, vam tenir l’empat en un xut al pal de Rovira… però allò va ser un desastre.

És el teu pitjor record en un camp de futbol, entenc.
Sí, sí, vaig tenir la sort, o no sort, de no jugar cap minut en aquell partit, però és el pitjor record que tinc, per les sensacions i òbviament pel resultat tan escandalós.

Què et fa quedar-te el 2019? L’any esportiu no va ser bo, i de fet només dos futbolistes, Javi Iglesias i tu, continueu a la plantilla. Quina motivació et queda després d’un curs tan complicat?
La motivació era que no podia marxar del club al qual estimo amb el sabor de boca d’haver-lo deixat descendit de Tercera, marxar com si res hagués passat. Vaig decidir que si el Club volia jo em quedaria fins intentar tornar l’equip on mereix ser, de nou a la Tercera Divisió. I així va ser.

 

Pel fet de ser un dels dos únics futbolistes que van continuar vas notar un punt més de responsabilitat?
Sí, i tant. Quan continues fas un pas més en la responsabilitat, i més si només sou dos els que us manteniu després de l’any anterior. Tu ja ers dins, saps què hi ha, saps com funciona el Club. I als jugadors que venen, que molts venen ja de la mateixa Primera Catalana, tots ens coneixem, saben qui soc i per tant també una mica et donen ells aquesta responsabilitat.

Ja fa dos cursos d’allò, la pandèmia, com amb tot en les nostres vides, ho ha sacsejat tot i el Martinenc continua a Primera Catalana. Et continua pesant aquell any de Tercera, el desig de retornar-hi?
Sí, ho tinc molt clar. Fins que em vulguin i estigui bé, jo vull continuar al Martinenc fins aconseguir de nou l’ascens a Tercera. És el meu objectiu personal. Segurament quan marxi d’aquí deixaré el futbol i la meva fita és que sigui amb l’equip a Tercera.

Amb l’arribada el 2019 del nou cos tècnic, amb Javi Gómez al capdavant, com dèiem només continueu dos futbolistes i passes a ser el primer capità de la plantilla. El llueixes per primer cop a la lliga davant el Tàrrega, a la primera jornada. Què recordes d’aquella estrena?
Va ser un dia molt emotiu. Mai havia sigut capità en cap equip i ho recordo com un dia il·lusionant. Equip nou, amb ganes d’optar al retorn a Tercera, els nous estaven amb moltes ganes, jugar al Martinenc és una cosa molt bonica. La gent és conscient que estar al Martinenc no és com formar part de qualsevol altre club. A més en aquell partit vaig marcar el gol guanyador, de penal. Tot va sortir rodó!

Llàstima que aquest primer any amb tu de capità apuntava molt bé, un equip en clara trajectòria ascendent, que quan optava per l’ascens a Tercera veia com la lliga s’aturava per la pandèmia.
Sí, al final s’ha de ser conscient que quan en una plantilla només continuen dos futbolistes, el tràmit de conjuntar-lo no és immediat. Els jugadors s’han d’entendre entre ells, amb el míster, entendre què es vol… vam començar no del tot bé, però la segona volta estava sent impressionant i si la Covid-19 ho atura tot dues o tres setmanes després crec que l’equip seria a Tercera Divisió, no en tinc dubtes.

Sobre Joel | Parla Javi Gómez, entrenador del Martinenc el 2019/2020
“En recordo, primer, l’actitud. No el coneixia personalment, sí de veure’l jugar, però el volia de capità. Que es quedés donava idea del seu compromís amb el Club. Especialment aquest any, ha exercit el paper de líder, he parlat molts cops amb ell. Ha assumit aquest rol, que potser no havia exercit altres cops abans. Em quedo amb el carinyo que sempre ha tingut cap a mi.”

“Al terreny de joc potser li vaig exigir molt en la meva arribada, va tenir els seus períodes de suplència, potser el vaig pressionar massa. Però ha assumit el seu rol, la seva responsabilitat, ser líder dins del camp. Celebro haver pogut treballar amb ell en la seva etapa madura, el moment en què ha d’aportar lideratge, al camp i al vestidor. I ell ha respost molt bé. Tot el que puc dir del Joel és positiu.”

Quin diries que ha estat el teu millor moment d’aquests 200 partits de vermell?
El meu millor moment al Martinenc des del punt de vista futbolístic és el primer any, el que culminem amb l’ascens a Primera Catalana. Després he viscut grans moments, he estat molt bé aquí, però en l’aspecte personal, i futbolístic, el millor any va ser aquest.

Una mica ja ho has respost durant l’entrevista, assenyalant l’objectiu personal de retornar el Martinenc a Tercera, és això el que després de 200 partits, de tants anys, et fa continuar?
Sí, sí, és el principal, no marxar amb el mal sabor de boca d’haver descendit de Tercera i no aconseguir retornar-lo.

Sobre Joel | Parla Dani Andreu, actual entrenador del Martinenc
“Fa molt temps que conec el Joel, en l’aspecte futbolístic. Sempre he pensat que té un gran talent individual, qualitat tècnica i molt bona lectura del joc.”

“En l’aspecte personal, pel poc temps que fa que l’he conegut [Andreu ha dirigit Joel en dos partits oficials fins ara] és un jugador molt integrat al Club. Sempre posa per davant l’interès col·lectiu al personal. Compleix perfectament el rol de ser capità de l’equip.”

Has marcat 54 gols en aquests 200 partits oficials amb l’equip, quin recordes com el teu gol més valuós?
Complicat escollir-lo… segurament seria qualsevol gol que ens hagués donat els tres punts, fos el del dia del Tàrrega en què estrenava capitania o d’altres partits. Hauria de fer memòria per recordar-lo.

I el teu millor gol, el que recordes com el més estètic, de més qualitat?
En tinc uns quants, l’any de Tercera [2018/2019] al camp del Sants en vaig marcar un des de gairebé el mig del camp, que va ser molt maco, a més li vaig marcar al Yamandú, que havia sigut company aquí. I el que vaig marcar davant el Vilanova el curs passat.

Quina relació tens amb l’afició? Després de tants anys deus notar la seva estima.
Sí, i tant, reconeixen molt la feina d’un durant tants anys. Sempre m’he considerat un jugador compromès, i això l’afició ho valora. És cert que ve menys gent que en altres clubs, que potser falta més afició jove. Això seria important, que vingués més gent a animar-nos. Sembla una tonteria però això l’equip ho nota. Però molt content sobretot de la fidelitat dels que venen, tant a casa com fora.

Sobre Joel | Parla Raúl Cortezón, exjugador del Martinenc
“Vam coincidir a l’Olesa uns anys abans de coincidir al Guinardó. Era molt jove, ja se li veien bones maneres i molt de potencial. Quan vaig arribar al Martinenc ja era ell un jugador fet. Amb molta potència, qualitat, tècnica… Ho tenia tot, també gol.”

“Com a company crec que tots coincidirem: bona persona, honest, no tinc cap mala paraula per a ell. Dels jugadors i amics que he conegut al món del futbol, per això ens anomenem bro l’un a l’altre. Mai tenia una mala cara per a ningú. Recordo moltes anècdotes, que jugàvem a bàsquet abans dels entrenaments. Sempre estàvem junts. És dels noms que sempre recordaré del món del futbol, que m’enduc tant de dins dels terrenys de joc com de fora.”

El dia de l’empat contra el Borges (0-0) va ser emotiu fins i tot veure com l’afició us agraïa l’entrega total tot i no aconseguir-se la victòria.
Sí, sí, és un públic agraït, fidel. Hem baixat, ens hem mantingut i mai han recriminat res a l’equip. I aquell dia es va demostrar, en un partit amb tants contratemps. Ens va generar un punt d’inflexió, amb dues victòries seguides. Aquell alè va ajudar, vam veure que la gent estava amb nosaltres, que no tot era dolent.

Ets del Carmel, però fa uns anys que vius a Mataró. Fas vida al Guinardó?
Més o menys, m’hi apropo perquè tinc la familia aquí, al Carmel. Baixo bastant a veure’ls, però sí que és cert que pel Guinardó vinc tan sols per entrenar-me i els diumenges de partit.

Sobre Joel | Parla Alberto García, exjugador del Martinenc
“Al camp és clau el seu primer control, sempre l’ajuda a anar una mica per davant del rival, a començar les jugades amb una avantatge.”

“Al vestidor és un tio carismàtic, que es fa estimar, que arriba al cor dels seus companys i que sempre tens present.”

Dels entrenadors que has tingut al Martinenc, quin t’ha marcat més? O amb quin record puntual et quedes?
Tots els entrenadors que he tingut, si han estat aquí ha estat per què tenen el seu currículum. En general tots els que m’han entrenat aquí seguien un patró similar. García Escribano, Àngel Alcolea, Javi Gómez, tenen una manera d’entrenar similar. Manel Moya és una mica diferent, amb molt de pes al treball, més dur. Crec que he agafat una mica de tots i això m’ha convertit en el jugador que soc ara.

I ara com a capità sents que fas una mica de responsable dels jugadors més joves, que no tenen la teva experiència?
Això és el que més m’ha marcat del que és el futbol ara. Abans quan vaig sortir de juvenil érem quatre o cinc jugadors menors de 25 anys en un vestidor. Ara és una mica al revés, som quatre o cinc els majors de 26. Els grups s’han rejovenit, i sí que et sents una mica el pare de molts, per intentar que treguin el millor d’ells. Perquè això també ho han fet amb mi, i el que vols que facin amb tu ho fas tu amb els demés.

Sobre Joel | Parla Eugenio ‘Pitu’ Plazuelo, exjugador del Martinenc
“Quan vaig arribar al Martinenc, el 2013, ell ja estava a la plantilla. Era un noi que donava una imatge, corpulent, fort, però després veies que tot el que té de bona persona ho té de bon jugador. Potser semblava un davanter de força però després es mostrava com gairebé un jugador de futbol sala, tècnicament molt bo, que es pot ajustar a allò que l’equip necessita.”

“És un jugador que fa equip, a qui li agrada la broma, sempre suma. El considero un amiguete a més d’haver estat companys. Estic content que hagi sumat tants partits al Martinenc, s’estima el Club, i tant de bo siguin molts més i aconsegueix finalment retornar l’equip a Tercera.”

Com a capità del primer equip masculí del Club, tens relació amb la base i amb els equips femenins? Segueixes l’actualitat dels equips del Club.
Sí, a més fent tants anys que estic en això del futbol fa que coneguis gent que et parla del Martinenc, tinc amics amb els fills jugant aquí, a la base. I estàs al dia de com van els equips del Club, amb les xarxes socials.

Què té aquest club que el fa tan especial com perquè hi sumis ja 200 partits oficials?
És un club familiar. I això és molt important. Et tracten com si fossis del Martinenc de tota la vida. Et fa sentir com una part fonamental del Club.

Enhorabona, Joel! I que siguin molts partits més de defensa i estima del Futbol Club Martinenc! Gràcies per formar part del Club!

#SomMartinenc


Back To Top