"Veig l'equip amb la confiança i forma física per ser a dalt" | FC Martinenc
skip to Main Content

El primer equip Femení del Martinenc continua vivint el seu sostre històric, en la segona campanya de les vermelles a la Preferent Femenina, la màxima categoria catalana. Un grup amb molt de talent i ambició continua ampliant, setmana rere setmana, els horitzons s’un projecte que vol anar a més.

Una plantilla que mescla jugadores contrastades al futbol amateur amb joventut, i en molts casos, amb futbolistes que han viscut el Club des de fa anys. Un cas paradigmàtic és el de la Paula Domínguez López, ‘Domi’ (Barcelona, 11 de setembre de 2001).

Veïna del Guinardó, la Paula va començar la seva carrera futbolística com molts altres nens i nenes, al pati de l’escola, on jugava amb els nois. Sempre havia practicat molt esport, i va decidir finalment apuntar-se a l’equip de l’escola. Allà hi va ser durant cinc anys, fins que el 2015 va prendre la decisió de jugar al Martinenc.

Tenia 15 anys, i això corresponia a la categoria de cadet, amb un equip completament femení, cosa que fins al moment la Domi no coneixia. Des de llavors, ha sumat cinc temporades al cadet-juvenil B i viu ja el seu segon curs al primer equip. Aquest ha estat el seu Club, l’escut que ha defensat, fins ara, durant 7 temporades.

Domi, present i futur del Martinenc | Núria Sanz – FCM

Acabes l’etapa juvenil el 2020 i, de les jugadores que es veien obligades a canviar de categoria, la Mireia Estrada i tu sou les escollides per pujar al primer equip. Com és i com vius aquest canvi?
Feia uns quants anys que jugava amb aquestes companyes i separar-nos em va fer pena, tot i que em van dir que sempre que pogués aniria doblant amb el B, per tant jugaria amb elles de tant en tant. Després, és cert que aquella temporada va ser la primera després de la Covid-19 i no es podien barrejar gaire els equips, cosa que va fer que no pogués doblar gaire. El canvi va ser bestial, em vaig adonar que aquelles jugadores que portava veient des de cadet, aquell primer equip que em quedava tan lluny i que veia tan inaccessible, passaven a ser les meves companyes. En cap moment dels cinc anys que portava vaig arribar a pensar que algun dia arribaria allà, no m’ho plantejava com una possibilitat.

Amb el salt al primer equip també passes de ser una de les capitanes i líders del Juvenil a una de les noves joves jugadores de la primera plantilla. Com va ser la integració al primer equip?
És cert que el canvi és important, vaig passar de ser la capitana d’un equip on sentia que el joc passava pels meus peus i que si jo estava a tope es reflectia al joc de l’equip, a passar a un equip on era la més petita, “la juvenil”, sense experiència. Tot i portar tota la vida jugant a futbol, deixar de ser una de les líders a ser una més significa un gran canvi. Haver estat anant a entrenar i als partits durant gairebé tota la temporada anterior va ajudar a integrar-me i  a fer que el canvi no fos tan impactant. Les companyes des del primer dia em van acollir i em van ajudar en tot el que vaig necessitar, donant-me consells. També, sobretot, defensant-me en determinants moments; sense aquest suport potser no seria on soc avui dia, així que els estaré sempre agraïda.

Coneixies alguna jugadora amb qui haguessis compartit vestidor en categories inferiors?
D’haver jugat amb ella no, però coneixia l’Anna Carulla: ella jugava al cadet-juvenil A mentre jo estava al B. Això demostra el nivell del futbol base femení al Club. Són excepcions puntuals les jugadores que passen del juvenil al primer equip directament.

Domi, en una acció del partit de dissabte passat | Xavier Carulla – FCM

De totes les etapes vermelles, què és el pitjor que has viscut?
El pitjor partit que recordo crec que va ser contra el Sabadell, al seu camp. Era la primera jornada de la temporada i no recordo com vam quedar exactament, però al voltant dels 20-0.

I quin és el millor record que tens al Martinenc?
El millor, contra l’Europa, un derbi. A l’última temporada de juvenil vam guanyar 2-3. Tot i que el debut amb el primer equip també és un dels millors records que tinc, on vam guanyar 1-0 amb una assistència meva.

Al juvenil els resultats no eren els que es desitjaven. Amb el salt al primer equip això canvia. Com et sents?
Durant les cinc temporades de cadet i juvenil sempre he estat a equips on perdíem gairebé tot, així que ja estava acostumada i no em veia en un equip que estigués lluitant per guanyar la lliga. Per tant, l’any que vaig estar doblant amb juvenil i primer equip em va fer veure que tenia les qualitats per estar a un equip que tingués el nivell per lluitar per objectius ambiciosos. Això em va servir per fer un canvi de xip, donant-li més importància al futbol, intentant estar en forma per ajudar al màxim l’equip, per demostrar que no s’havien equivocat confiant en mi.

Domi viu la segona temporada al primer equip | Xavier Carulla – FCM

La temporada passada el primer equip s’estrenava a Preferent. Va ser una temporada atípica, però vau acabar la temporada en segona posició i vau estar a punt de pujar a Primera Nacional. Us esperàveu estar allà dalt l’any del vostre debut?
No, òbviament ningú s’ho esperava. A principis de temporada ens vam marcar un objectiu principal que era la permanència. Sí que és cert que volíem lluitar per estar a mitja taula, però lluitar pel títol ningú ho tenia al cap. Vam ser l’equip revelació, però no va ser per casualitat. Des del primer dia vam estar treballant per jugar d’una manera determinada, i a mesura que anàvem guanyant ens ho vam començar a creure, fent que a mitjans de temporada l’objectiu canviés i passés a ser lluitar pel títol, cosa que gairebé aconseguim. Vam demostrar que estàvem on ens mereixíem estar, que ningú no ens havia regalat res.

Després de la temporada passada on vau sorprendre els i les seguidores de les lligues femenines, quins són els objectius per a aquest any pel que fa a l’equip?
Veient com ens va anar la temporada passada, l’objectiu no podia ser un altre que lluitar per l’ascens. Primer quedant entre les tres de dalt per poder competir després a la segona fase de la lliga per aconseguir l’ascens. De moment, tot i esperar millors resultats a l’alçada de la temporada que estem, seguim tenint opcions, i veig l’equip amb la confiança i forma física d’aconseguir-ho.

I els objectius en l’aspecte personal?
Com a qualsevol futbolista, arribar al meu màxim nivell, aconseguint així tenir més minuts per poder ajudar l’equip a aconseguir els objectius i sent determinant, donant un bon nivell al mig del camp, associant-me amb les companyes i fent que l’equip jugui millor.

Com era la Domi d’abans i com és la Domi d’ara?
Bé, com he dit abans, arribar al primer equip de la manera en què ho vaig fer em va fer veure que tinc la qualitat per estar a un bon equip i m’ha servit per confiar una mica més en mi. Tots els entrenadors que he tingut m’han dit que havia de confiar més en mi, però jo no creia que aquell fos el problema. Ara veig que potser una mica de raó sí tenien. Per tant, ara em toca seguir treballant per arribar al meu millor nivell, que sé que encara em queda, i així poder ser titular i important ajudant l’equip, sigui el Martinenc o qualsevol altre.

#SomMartinenc


Back To Top