El Femení, nou equip de Preferent! | FC Martinenc
skip to Main Content

La resolució de la Federació Catalana de Futbol (FCF) d’aquest dimecres, que ha significat per tancar la temporada 2019/2020 i definir si es concretaven ascensos i/o descensos, ha acabat significant una gran notícia per al primer equip femení del Martinenc, que com a primer classificat del grup 2 de Primera Catalana en el moment de l’aturada ha aconseguit l’ascens a Preferent femenina, el quart esglaó de les lligues femenines estatals.

El Femení era líder destacadíssim al grup 2 de Primera Catalana, amb 11 punts de marge sobre el segon classificat, el Girona, quan quedaven tan sols nou jornades per a la conclusió. La decisió federativa premia un any excel·lent de les jugadores i el cos tècnic encapçalat per Guillem Garcia, que continuarà un curs més al capdavant de la banqueta del Femení.

Calia fer-ho quan l’any es tanqués amb el punt final desitjat, merescut, i avui és, finalment, el dia. Repassem el curs de somni (encara que inacabat) del Femení, nou equip de Preferent.

Totes les fotografies de l’article són de Xavier Carulla

Inici amb derrota 
La lliga no va començar de bona manera per al Femení: molt minvat per les baixes, l’estrena a la lliga era amb derrota a Badalona, davant el Seagull B (3-0). Lluny de ser un fre a les aspiracions d’un grup ple de talent i d’ambició, vist amb perspectiva acabava sent un inici advers al qual se superposaven ben aviat les jugadores.

Estrena amb derrota a Badalona

Estrena amb derrota a Badalona

Davant el Mataró, a casa, arribava la primera victòria, per la mínima (1-0), amb gol de la capitana, Elena Sánchez, i a Tona s’empatava (3-3) en un partit boig. Sumats 4 punts de 9 possibles, l’equip, sense saber-ho, ja estava immers en l’espectacular ratxa que li ha acabat donant el gran objectiu.

Empat boig a Tona, jornada 3

Empat boig a Tona, jornada 3

El 12 d’octubre arribava el Girona, el líder, al Guinardó, i en una demostració d’esforç col·lectiu espectacular l’equip se sobreposava a l’1-2 dels primers minuts de la represa per acabar guanyant amb gol d’Elena al minut 80 (3-2). Era un avís de la lluita innegociable del Femení.

Un gol d'Elena al tram final significava per vèncer el Girona

Un gol d’Elena al tram final significava per vèncer el Girona

A la Guineueta s’assolia el primer triomf a domicili del curs (4-5) i el 27 d’octubre, després de golejar el Base Montcada (6-3) el Martinenc se situava colíder juntament amb el Seagull B i el Girona.

Festival de gols (6-3) davant el Base Montcada

Festival de gols (6-3) davant el Base Montcada

Quatre victòries seguides més, amb les golejades a casa davant el Sant Quirzé (4-0) i la Unificación Santa Perpètua (6-0) i els triomfs als camps del Cabanes (1-3) i del Vilassar de Mar (1-5) mantenien les vermelles al capdavant, ara juntament amb el Girona. L’empat a casa davant el Món Femení Sant Adrià (0-0), amb quatre rematades al pal significava els dos únics punts que no s’han quedat al Municipal aquest curs (10 victòries en 11 partits, 31 punts de 33 possibles), i deixava el Girona dos punts per sobre a la taula.

El gran dia arribava, enmig de la boira, a Torelló. El 14 de desembre els gols de Bea, de penal, i de Júlia, els dos a l’últim quart d’hora de partit, significaven un triomf amb remuntada (1-2) i arribar al lideratge en solitari per primer cop, amb un punt sobre el Girona. Una posició que ja no abandonaríem.

Júlia, al 82', donava el triomf entre la boira a Torelló

Júlia, al 82′, donava el triomf entre la boira a Torelló

Tres victòries més, amb dues noves golejades a casa, davant l’Olot (6-1) i el Santa Eugènia (5-0) i el triomf al camp del Pontenc (2-3), permetien a l’equip ser campiones d’hivern, amb unes xifres espectaculars: 38 punts de 45 possibles, una sola derrota en 15 jornades i +8 sobre el segon classificat.

El Guinardó, un fortí: 31 punts de 33 possibles

El Guinardó, un fortí: 31 punts de 33 possibles

La segona volta començava amb tota una revàlida: arribava al Guinardó el Seagull B, l’únic equip que havia superat les vermelles, en l’estrena de la lliga. El resultat final, triomf del Martinenc (3-0), igualada del ‘goal average’ i una volta sencera sense perdre, havent obtingut 13 victòries i 2 empats als darrers 15 partits.

Iniciàvem segona volta igualant l''average' al Seagull (3-0)

Iniciàvem segona volta igualant l”average’ al Seagull (3-0)

La ratxa s’allargava fins als 17 partits sense perdre, amb els triomfs a Mataró (1-3) i davant el Tona (4-1). El Femení havia aconseguit unes xifres d’escàndol en quatre mesos de dinàmica impecable: 15 victòries, 2 empats i cap derrota. Després del triomf davant les osonenques, a la jornada 18, ja eren 12 els punts de marge sobre el Girona, segon.

Triomf a Mataró a la jornada 17 (1-3)

Triomf a Mataró a la jornada 17 (1-3)

Un Girona que tenia l’honor, tot i la lluita del Martinenc, de trencar l’excel·lent ratxa de les vermelles, el 16 de febrer, capgirant el gol inicial de Laura Rossell (2-1). Acabava la ratxa -res és per sempre, i menys en futbol- però l’equip mantenia el cap alt i els arguments intactes: 9 punts de coixí i una confiança i autoestima a prova de derrotes.

Cap alt tot i tancar la ratxa sense perdre a Girona (jornada 19)

Cap alt tot i tancar la ratxa sense perdre a Girona (jornada 19)

De fet, després de la derrota venien dues victòries més: golejada contra la Guineueta (4-1) i triomf treballat a Montcada (3-4). La victòria al Vallès, capgirant un 3-1 a la segona part, acabava significant el final abrupte de la temporada (la lliga s’aturava quatre dies després).

En l'últim partit, triomf després de capgirar un 3-1 a Montcada

En l’últim partit, triomf després de capgirar un 3-1 a Montcada

Amb 17 victòries en 21 jornades i amb +11 sobre el Girona, segon, i +13 sobre el Seagull B, tercer, els dos mesos i mig des de l’últim partit han estat una espera un punt feixuga, perquè negar-ho, per a un vestidor que havia fet mèrits suficients (i que els hauria acabat de fer poques setmanes després) per obtenir l’ascens a Preferent. El Martinenc ja s’havia quedat a les portes de l’ascens el curs anterior: va acabar cinquè, també al grup 2 de Primera Catalana, però a tan sols dos punts del quart, el Júpiter, que pujava a Preferent.

El curs va començar amb subcampionat a l'Històrics

El curs va començar amb subcampionat a l’Històrics

Ara, amb la confirmació oficial, ens queda el lament de no haver pogut ser campiones i celebrar l’ascens al camp, el consol de celebrar-lo en la distància, però alhora la sensació de certa justícia, d’obtenir un premi que no per entregar-se en circumstàncies atípiques deixa de ser més que merescut.

I ho podem cridar ben alt: jugadores, cos tècnic, afició, gent del Martinenc… som de Preferent!!

Enhorabona a totes, enhorabona a tots, als qui han sumat esforços per aconseguir un premi tan gran! Celebrem-ho, ho mereixem!

A Preferent femenina, també,
#SomMartinenc

Back To Top