El Martinenc, a casa | Mariona Masferrer | FC Martinenc
skip to Main Content

Amb el confinament a casa de moltes famílies i l’aturada de tots els entrenaments i competicions esportives, hem obert al web del Martinenc una sèrie d’articles en què repassem com estan passant aquesta situació tan anòmala esportistes diversos del Club.

Al trenta-novè capítol ens explica el seu dia a dia confinada la Mariona Masferrer, jugadora del primer equip femení de futbol del Martinenc, líder del grup 2 de Primera Catalana, 11 punts sobre el segon, a l’espera de la decisió del futur de les competicions. Mariona ha disputat 13 partits aquest curs.

Com estàs passant el confinament?
He tingut etapes de tot durant el confinament. Al principi vaig passar unes setmanes amb una mica de preocupació, des de la perspectiva personal, perquè els meus pares són grans, i també des del punt de vista social, perquè les xifres de contagiats i de morts espantaven, i la crisi econòmica que possiblement vindrà em deixava preocupada. Amb el pas dels dies, com tots, m’he anat adaptant, acostumant-me a la nova situació, amb més paciència, i ara ja amb ganes que les coses comencin a passar, perquè el temps tancada a casa es fa pesat i sense veure família i amistats, sense fer una vida normal.

Treballes, teletreballes? Estudies? Com ho gestiones?
Al principi del confinament estava de baixa, perquè en un partit de fa uns mesos vaig trencar-me els lligaments del genoll, però ja fa tres setmanes que torno a estar treballant. Soc professora en un institut. Estem fent classes a distància, gestionant-ho amb el professorat a través d’eines digitals. També estava fent alguns cursos de formació que han quedat interromputs, però en aquest aspecte soc privilegiada i  he pogut seguir fent la feina que feia canviant simplement les eines.

Quina rutina segueixes per no perdre la forma?
Ja venia una mica acostumada de fer feina individual i de fer feina a casa perquè abans que comencés el confinament ja estava fent la rehabilitació i per tant ja tenia establerta la rutina de fer exercicis. Hi he afegit els entrenaments que fem setmanalment amb l’equip.

Mantens contacte amb les companyes de l’equip?
Sí, amb bona part de les companyes, a través de trucades i missatges. I fer els dos entrenaments setmanals ajuda a seguir amb la dinàmica social del futbol.

Què és el que més trobes a faltar d’estar sense esport?
La sensació d’estar activa físicament, perquè per molt que facis exercicis a casa no acaba de ser el mateix, i la part més social, d’estar en contacte amb les companyes, la dinàmica de l’equip, els entrenaments, amb la perspectiva dels partits del cap de setmana, i el fet de competir.

Has dedicat temps a la cultura? Què estàs veient (sèries, pel·lícules) i/o quin llibre estàs llegint?
Sí, a mi m’agrada molt llegir, per tant aprofito ara que tinc una mica més de temps per fer-ho. M’he llegit ‘Mirall trencat‘, ‘Aloma‘ i ‘La plaça del diamant‘, de Mercè Rodoreda; ja me’ls havia llegit fa anys i ara els he rellegit. I ara estic llegint Víctor Català. Així que va de novel·listes catalanes.

Quin missatge transmetries a tota la família del Martinenc, confinada a casa?
Crec que hem d’aprofitar aquesta aturada i aquestes circumstàncies per reflexionar una mica sobre com ens organitzem i quina vida estem portant. I el que diria és que ens animéssim a ser part activa d’un canvi que serà necessari quan sortim d’aquest confinament. Vindran moments difícils, econòmicament, socialment, i caldrà que tots treiem el millor de nosaltres. El futbol sempre és una bona manera de canalitzar aquestes inquietuds.

#SomMartinenc

Back To Top