El Martinenc, a casa | Carme Beltran | FC Martinenc
skip to Main Content

Amb el confinament a casa de moltes famílies i l’aturada de tots els entrenaments i competicions esportives, hem obert al web del Martinenc una sèrie d’articles en què repassem com estan passant aquesta situació tan anòmala esportistes diversos del Club.

Al quaranta-novè capítol ens explica el seu dia a dia confinada la Carme Beltran, membre de la junta directiva del Club.

Com estàs passant el confinament?
Estic passant el confinament amb la meva filla, el meu fill està amb el seu pare. Amb els meus pares, que són grans, fem vídeotucades un cop a la setmana amb els germans i parlem cada dia per telèfon. Com que vivim a l’Avinguda Montserrat, dalt de la piscina, veiem una part del camp i tota la ciutat. Aquestes vistes m’han fet reflexionar molt envers els estils de vida, la natura, els valors, la llibertat, el compromís, l’esforç… les coses importants a la vida i les persones que estimo.

Treballes, teletreballes? Estudies? Com ho gestiones?
Treballo com a infermera a l’Hospital de Sant Pau i aquests dies han estat inoblidables tant per la quantitat de feina, els dies i les hores treballades, com per les situacions viscudes… he acompanyat famílies de malalts a acomiadar-se dels seus presencialment o amb vídeotrucades. He après molt de les famílies i dels companys de tots els estaments, especialment una part molt humana de molts professionals reflectida en els gestos, les mirades, complicitats, dubtes, pors. En el dia a dia hem rigut, plorat, patit… posant tots els esforços i donant-nos suport mútuament.

Quina rutina segueixes per no perdre la forma?
Vaig caminant a la feina i a comprar.

Mantens contacte amb els companys i les companyes de junta?
Com que el Martinenc ha estat Pavelló de salut també he col·laborat com a persona de la Junta en les reunions i donant suport a les persones que han estat al capdavant del projecte. He rebut trucades d’altres membres de la Junta interessant-se per com estava i compartint els neguits. També vam fer una videoreunió de la Junta i va fer molta il·lusió veure’ns les cares i compartir decisions amb molt consens. Telefònicament amb persones del Club. Presencialment, amb jugadores i persones del Martinenc que m’he trobat pel carrer i a l’Hospital.

Què és el que més trobes a faltar d’estar sense esport?
El fer esport. Des de casa els crits quan hi ha gols i el moviment de la gent. El fet d’anar a veure els partits i trobar-te les persones del Club.

Has dedicat temps a la cultura? Què estàs veient (sèries, pel·lícules) i/o quin llibre estàs llegint?
No he tingut gaire temps. Estic fent un màster online en gestió sanitària i el poc temps que he tingut l’he dedicat a estudiar. El llibre que estic llegint, que m’agrada molt i al mateix temps costa molt perquè es molt dur, envers la memòria històrica, ‘Els catalans als camps nazis‘, de Montserrat Roig. Quant patiment… val la pena llegir els testimonis i reflexionar.

Quin missatge transmetries a tota la família del Martinenc, confinada a casa?
Aquesta pandèmia ens ha de fer millorar com a persones, la família del Martinenc tenim el repte de no abaixar la guàrdia, això encara no s’ha acabat. Ara tenim l’oportunitat de poder sortir a fer esport respectant les mesures per no propagar el virus, mínim de distància entre persones de 10 metres quan sortim a córrer. Tots i totes som responsables. Ens en sortirem!!!

#SomMartinenc

Back To Top