"He estimat el bàsquet tota la vida i no hi deixaré de jugar mai" | FC Martinenc
skip to Main Content

La de Borja Pascual és una vida de bàsquet. Nascut el 1986, veí del Guinardó, des dels 5 anys ha jugat a bàsquet, des del seu ingrés a la Penya en categoria formativa fins a la que ha acabat sent l’última etapa com a jugador en actiu, al Martinenc. Arribat al sènior masculí del Club el 2015, en aquests set anys ha viscut tres ascensos històrics i una consolidació de l’equip a la Lliga EBA, categoria que Borja ja havia tastat anteriorment, amb el Santfeliuenc.

Una vida de bàsquet a la qual ara posa un punt seguit. Deixa el bàsquet en actiu però avisa que continuarà entrenant-se -si pot, amb els equips del Martinenc- i vivint-lo, a casa i a la graderia. Valorem amb ell el pes de la decisió i fem balanç d’aquests set anys al Guinardó.

Quan vas prendre la decisió?
Després de l’aturada per la pandèmia ja em va costar molt tornar a arrencar. Al final, amb l’edat que tinc, les lesions comencen a sortir per tot arreu, en els partits es nota, quan reps cops s’agreugen més durant la setmana, costa més tornar-hi. No és tant per mi, si no pel físic. Intento cuidar-me, però no va a més, sinó que va a menys, com tothom. Si fos eternament jove podria jugar tota la vida. És una decisió totalment meditada amb la família, al final vols altres projectes personals, fer altres coses. El que tinc clar és que mai deixaré de practicar esport. He estimat el bàsquet tota la vida i no hi deixaré de jugar mai. Si em puc escapar algun dia, ja ho saben, vindré a entrenar-me amb els companys, si m’hi conviden.

Són més de 30 anys jugant a bàsquet, amb aquesta última etapa de set al Martinenc. Què t’endus de la teva estada al Club?
Una mica la idea que tenia quan vaig venir era conéixer els nous companys, quan vaig arribar només coneixia dos companys, l’Edu i el Pere Domingo, que era el capità llavors. I jugar amb nois joves d’aquí, del barri, jo soc d’aquí del Guinardó, i venir a jugar al Martinenc era una comoditat, que em proporcionava ser prop de casa i fer el que més m’agrada, jugar a bàsquet. Enlloc d’anar al gimnàs a fer esport, era ideal compartir vestidor amb més gent i competir. He trobat tot el que buscava, m’hi he sentit molt còmode, tothom m’ha acollit molt bé, m’han tractat com una superestrella, he conegut gent nova any rere any, i tots els amics que he fet aquí, que difícilment els hauria fet en altres llocs, me’ls enduré per sempre.

El tòpic seria preguntar-te pel millor moment d’aquests set anys, amb quin et quedes… però veient la teva trajectòria al Martinenc costa escollir: col·leccionista d’ascensos, tres en total, i quatre cursos a la lliga EBA. Amb quins moments et quedaries?
Amb la primera temporada, sobretot. Arribava a un equip que és a Segona Catalana, amb gent que conec del barri, de tota la vida, i poder gaudir amb ells d’aquell curs, amb l’ascens a Primera, amb els amics, és un gran record. Ho vam passar molt bé. També és un bon record l’ascens de Copa Catalunya a lliga EBA, jo mai havia pujat a EBA, hi havia jugat però mai havia obtingut l’ascens, i fer-ho amb un club com el Martinenc, gaudint d’una final a quatre, i aconseguint-ho amb un bloc format des de Segona Catalana, em deixava un record excel·lent. Han estat potser els dos millors cursos que he viscut mai, encara que tots són bons.

Si ara viatgessis en el temps al 2015, aquell Borja Pascual que arribava a un Martinenc a Segona Catalana s’hauria cregut que l’equip s’establiria a lliga EBA en pocs anys?
No, de fet això no ho penses mai, penses a jugar cada temporada, gaudir-les, i anar sumant. No pots creure que cada any aniràs encadenant ascensos, o que ens plantaríem tan ràpid a la lliga EBA. Sempre vols competir, guanyar, passar-t’ho bé, però mai a la vida hauria pensat que ho assoliríem tan ràpid, i més quan molta gent del Club sí que deien, quan vaig arribar, que podríem aspirar a ser equip de LEB. Jo pensava que era molt complicat, però mira, al final ens hem plantat a EBA, i ho hem passat molt bé en aquest camí.

Del món del bàsquet què t’endús? No el deixes, òbviament, però sí que deixes de competir com a jugador.
Crec que des d’un principi la meva família em van fer veure una manera d’entendre l’esport, els valors que implica, que crec que el bàsquet els concentra, els reflecteix per sobre de tot. M’enduc l’amistat dels companys, és un esport en què comparteixes amb moltíssima gent el viatge: jugadors, entrenadors, gent del Club, tothom qui està darrere t’aporta perquè tu estiguis a pista de la millor manera possible, és un valor afegit que hi ha en aquest esport. Aconsegueixes la fita amb molta més gent, no ho fas tu sol. Totes les amistats que he fet durant la meva vida és el que m’enduc, i crec que fins i tot venint a entrenar-me puntualment coneixeré gent nova, equips més joves.

Et veus vinculat al bàsquet d’alguna manera, en un futur immediat o a mitjà termini?
No ho sé mai, molta gent m’ho ha plantejat, passar a entrenar. Jo he sigut jugador tota la vida, són trenta anys vinculat al bàsquet, només jugant… no sé si sent entrenador m’ho passaria igual de bé o no. Està clar que quan veig bàsquet a la televisió m’encanta, perquè és l’esport que sempre he estimat, però no sé si sabria fer el pas de jugar a entrenar. Per ara em quedo amb la part d’esportista, que és la que m’agrada.

Què ha suposat el Martinenc, com a Club, a la teva vida, tenint en compte que ets del barri?
Quan era petit venia aquí al gimnàs, jo. El Martinenc era el Pavelló que fèiem servir per a les activitats esportives del col·legi. Veient-ho ara, és un club que ha crescut amb mi des de sempre. Hi vaig entrar pensant que era el club del barri, i al final he acabat marxant-ne sent un equip de lliga EBA, un club semiprofessional en què competim, ens ho passem bé i que tinc a dos carrers de casa. Per a mi és un creixement que el Club ha tingut i que jo també he viscut en paral·lel, en la meva vida personal i esportiva.

Ja ho has anat dient, deixes el Sènior A masculí però et continuarem veient pel Pavelló, oi?
Segur que als entrenaments passaré, els entrenadors dels sèniors ja ho saben, fins i tot m’han convidat a venir a algun entrenament dels equips de base… Això va amb la meva filosofia de vida. I venir a veure partits de l’equip, seguríssim.

Des del Futbol Club Martinenc reiterem un agraïment immens al Borja per la seva entrega i exemplaritat en la defensa de l’escut i el braçal de capità i li desitgem tota la sort del món en el seu futur personal i professional. De ben segur que els nostres camins, al Guinardó i a les pistes, continuaran compartint etapes.

#SomMartinenc


Back To Top