Hugogonzalez
  • Sèniors

Passat un temps per assaborir una salvació històrica, ja fa dies que el primer equip masculí de la secció de bàsquet mira cap a la nova temporada, la segona en categoria estatal, sobretot després que ahir sortís el calendari del nou curs. Properament anunciarem els amistosos de pretemporada i revisarem les altes, les baixes i les renovacions de la plantilla de cara a la temporada 2019/20, però abans hem volgut parlar amb el tècnic Hugo González, principal responsable dels anys daurats del BQ Martinenc, per repassar el passat, el present i el futur de la secció i del seu Sènior A Masculí.

L’any passat va tocar patir fins al final per salvar la categoria… Quina valoració en fas del primer curs a EBA?
Que vam anar cap amunt. Jo ja havia entrenat abans a Lliga EBA i algun jugador també hi havia jugat, però en general érem novells, amb la majoria de la plantilla debutant en la categoria. Ens va costar molt, vam començar fatal amb un 0/5, però al final vam ser capaços de guanyar el primer, el segon, el tercer i el quart classificat. Ara, sobretot, el que cal és aprendre dels errors i reforçar tot allò que vam fer bé per mirar de tornar a aconseguir la permanència.

Després d’anys de creixement, la Lliga EBA és el sostre d’aquest equip?
Sí, tant econòmicament i esportivament aquesta categoria és el topall del club. Però és que era inimaginable que un club com el Martinenc pogués estar a EBA i tenir el Sènior B a 1a Catalana i aquí estem. En total hem aconseguit set ascensos –quatre amb el primer equip; tres amb el B– en cinc anys.

Quin és l’objectiu, doncs, a partir d’ara?
Toca consolidar-nos a la categoria, assentar-nos-hi. I a veure si aquest any aconseguim mantenir-nos sense tant de patiment com l’any passat, tot i que és evident que tocarà patir perquè som el pressupost més baix de la categoria. Per lògica, hauríem de quedar últims.

Hugo González, en un temps mort | FCM

 

I com es fa per guanyar a rivals que, sobre el paper, son tan superiors?
Se’ls venç competint, però tenint clar que no podem jugar-los de tu a tu. Ells son un Ferrari i nosaltres anem en Land Rover, així que si competim contra ells a l’autopista ens escombraran. El que hem d’intentar es dur els partits a la muntanya, al fang. Això és el que hem de fer. Fer que els partits siguin molt tàctics, embrutar-los… allà tindrem opcions. Jugant de tu a tu no tenim opcions de guanyar a gairebé ningú.

De moment, ho esteu assolint… I si s’aconsegueix consolidar tots aquests èxits del Sènior A, creus que això pot servir de mirall per als equips formatius?
Dependrà de si som capaços a donar-li difusió a través de les xarxes socials i els entrenadors del club, però sí, evidentment. Ara mateix som el segon equip de la ciutat, per darrere el Barça: el SESE i el JAC Sants estan a Lliga EBA com nosaltres, però no tenen el filial tan amunt. En pocs anys hem passat de ser la darrera opció del barri a ser la primera; els nens ara volen jugar al Martinenc i això és molt important.

Som Martinenc!